L’escriptor barceloní Lluís Llort (1966), que sòl signar
les seves obres només amb el cognom, ens ofereix en aquesta obra una història
farcida de males decisions, d’amor, de rancúnia, de retrobament i, per damunt
de tot, de la necessitat de tornar. Sense previ avís, l’Agustí, desaparegut
durant catorze anys, es planta a casa dels seus pares per intentar recompondre
una vida perduda, quasi malbaratada, per un seguit de circumstàncies que, al
llarg de la novel·la, l’autor va revelant amb mestria. Amb un llenguatge planer
i directe, els diferents personatges van prenent cos en un enrevessat anar i
venir temporal (cal estar atents per situar-se en cada moment de l’acció) que
permet fer i comprendre la manera d’afrontar de cadascun d’ells l’inesperat retorn: la por atàvica a
preguntar d’una mare que no vol tornar a perdre el seu fill, l’aparent
indiferència d’un germà que mira de fer veure que res no ha passat, l’enfrontament
amb una germana a qui el protagonista sempre ha admirat, i els retrets d’un
pare que no comprèn perquè el seu fill mai va trucar. Tot això, amb el rerefons
d’un passat i d’uns anys tèrbols (fugides, drogues, presó,...) que s’obren camí
entre les ombres per retre comptes.
Es
tracta d’un text molt ben entrelligat que enganxa des de bon començament perquè
mostra la conseqüència abans d’explicar la causa, fent que el lector s’endinsi
en un constant viatge en el temps. Amb molta habilitat i una bona capacitat
descriptiva, Llort va conduint diferents històries que acaben per convergir en
un acte final digne del gènere negre i que mostra que, per damunt de tot, uns
pares sempre emparen i defensen un fill dellà dels seus pecats i llurs
circumstàncies. Si comenceu a
llegir...us atraparà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada